EL SENYAL QUE ESPERAVES

La data prevista de la sortida del cinquè treball d’Els Amics de les Arts era el 20 de març, però el crític moment de pandèmia global que es vivia en aquell moment no va permetre la seva publicació ni l’activació de la nova gira del grup. Ara ja es poden escoltar a totes les plataformes digitals els deu temes que formen part d´El Senyal Que Esperaves (Música Global-Universal Music, 2020). Es tracta de deu noves deu cançons on hi trobem tots els colors que caracteritzen al grup, amb deu històries que són un nova crònica del seu pas per la vida i que canten al somriure malgrat tot.

En el seu nou treball, la banda posa l’eclecticisme al servei del pop per oferir un disc de contrastos, amb hits marca de la casa i alhora una renovada voluntat d´eixamplar sonoritats. A El Senyal Que Esperaves hi conviuen les cordes i els sintetitzadors, la frase més punyent i la melodia més agradable, la voluntat de fer música que connecti amb l´oient i que alhora permeti anar més enllà d´una primera escolta. 

El trio format per Daniel Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué ha demostrat una gran capacitat de reinventar-se i crear en els moments més difícils. Durant els mesos que vam estar tancats a casa van oferir diversos concerts en directe, va presentar una sèrie per Youtube sobre el confinament i fins i tot va enregistrar versions dels seus temes sense que la distància física entre els tres membres els impedís el contacte constant i la fidelitat cap al seu públic.

El nou disc d’Els Amics de les Arts es publica en uns temps estranys per la música i per la música en viu però malgrat les adversitats, aquest 2020 fan un pas definitiu a la recerca de la cançó que perduri i que se sumi a un repertori que sens dubte ja és la banda sonora de molts.

Els que ja han pogut escoltar El Senyal Que Esperaves han dit:

“El millor disc d’Els Amics de les Arts”
Jordi Basté

“El seu treball més extravertit, amb un nombre més alt de tornades invasives, i també el més ballable (...) Són Els Amics de les Arts en versió turbo, donant el millor de si mateixos i, sense imaginar-ho, servint-nos d’aliment anímic efervescent en uns temps en què el necessitarem”
Jordi Bianciotto

"Deu cançons que esdevenen el millor disc de la banda, que promet no només ser una culminació, sinó un punt de partida que tot just acaba de començar. “Que no sents com canten?”.
Aleix Costa - Núvol