100 ANYS MIRANT EL CEL

Enguany se celebra el centenari del Servei Meteorològic de Catalunya. Es tracta d’una fita prou important a tots els nivells, científic, polític, cultural i social, i es mereixia l’exposició que, del 17 de setembre al 16 de gener, acull la sala 4 del Palau Robert. 

L’exposició fa un recorregut per la història de la institució, des dels orígens, la creació, la consolidació i el tancament del primer període (1921-1939), fins la refundació i creixement de l’actualitat (1996-2021). El Servei Meteorològic de Catalunya neix de l’esforç de la Mancomunitat de Catalunya per modernitzar el país i crear infraestructures i serveis per millorar el nivell de vida de la població i el coneixement de l’entorn. 

Va ser proposat pel Dr. Eduard Fontserè l’any 1919, després d’assistir a la primera conferència internacional de directors de serveis meteorològics. Allà va ser conscient de com d’important era per a Catalunya dotar d’eines que ajudessin a impulsar el coneixement meteorològic i climatològic per posar-lo a disposició de tothom. Per això va presentar a la Mancomunitat la proposta de creació d’un servei de meteorologia a Catalunya. 

El 31 de març de 1921 s’aprovà el decret de constitució del Servei Meteorològic de Catalunya. És doncs una institució centenària, amb vocació de ser útil a la ciutadania, informar sobre l’estat de l’atmosfera i millorar el coneixement climàtic del país a fi d’entendre millor el lloc on vivim.   

L’SMC de la primera època (1921-1939), sota la direcció del doctor Fontserè, va ser pioner en molts aspectes, com ara l’emissió dels butlletins radiofònics amb avisos per a pagesos i navegants, mapes per a l’aviació, sondatges atmosfèrics i marítims o campanyes experimentals com la de l’anomalia tèrmica a la plana de Vic, a més de participar, com a membre de ple dret, als organismes internacionals de l’època.   

El SMC actual, adscrit al Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural,  treballa per ser útil a l’Administració i a la societat, amb una marcada vocació de servei públic. 

La predicció meteorològica de qualitat, especialment dels episodis extrems, les eines de teledetecció i les xarxes d’observació desplegades arreu del país o el monitoratge del canvi climàtic són instruments que permeten aprofundir en el coneixement del que ha passat, del que passa i del que passarà.

Però hi ha un tret específic que defineix el tarannà del Servei Meteorològic de Catalunya, un fil conductor que connecta totes dues èpoques: la ciència feta amb la gent i per a la gent.

Espacialment, per fer-la entenedora i facilitar-ne el gaudi, l’exposició s’organitza en set àmbits: 

Àmbit 1 – El pronòstic del temps

El pronòstic del temps és un dels temes centrals de tot servei meteorològic. Proporcionar informació detallada de l’estat del temps en les pròximes hores o dies, i amb la màxima resolució espacial, és cabdal per avançar-se als esdeveniments, especialment aquells que poden comportar un major risc per a les persones i les infraestructures. 

Àmbit 2 – L’observació del temps

Tot servei meteorològic necessita disposar d’un ampli ventall de dades per al seu normal funcionament. En esdeveniments meteorològics extrems, són vitals per actualitzar els models de predicció numèrica i millorar la predicció a molt curt termini, i en climatologia són essencials per al monitoratge de la variabilitat i el canvi climàtic. Des dels seus inicis, l’SMC ha gestionat una xarxa d’observació pròpia i complementat les dades procedents d’equipaments automàtics amb les d’observadors arreu del territori. 

Àmbit 3 – Els ulls de l’SMC

En totes les etapes de l’SMC, el paper dels observadors meteorològics ha estat cabdal. La informació que transmeten permet aprofundir en el coneixement del clima del país, comprendre de primera mà l’afectació dels fenòmens meteorològics adversos o determinar la resposta dels éssers vius a les variacions del clima. Amb aquests objectius, l’any 2009 es crea la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i l’any 2013 la Xarxa Fenològica de Catalunya (FenoCat).

Àmbit 4 – La innovació i la recerca científica

La innovació metodològica, instrumental i tecnològica és un dels leitmotivs de tot servei meteorològic. No debades, la recerca en supercomputació ha avançat gràcies als models de predicció meteorològica i de la modelització climàtica. L’SMC de la primera i la segona etapa participen plenament d’aquesta necessitat, i són punters en alguns camps.

Àmbit 5 – La vocació internacional 

Una característica clau en el desenvolupament dels serveis meteorològics és el treball en xarxa i l’intercanvi d’informació i dades entre organismes: la meteorologia no entén de fronteres polítiques. 

Àmbit 6 – El monitoratge del clima 

La climatologia ocupava tradicionalment un lloc secundari en els serveis meteorològics, molt més centrats en la predicció meteorològica. En els darrers decennis, la constatació del fenomen del canvi climàtic antròpic i la necessitat de proveir nous i millors serveis climàtics han potenciat les seccions de climatologia.

Àmbit 7 – Un servei proper 

Des dels orígens de l’SMC, la vocació de servei públic ha estat una de les principals premisses. La provisió d’informació i dades precises i en constant actualització sobre la meteorologia i la climatologia del país són una poderosa eina de gestió, tant en l’àmbit personal com en el col·lectiu.