ISABEL PANTOJA CANTARÀ AL PALAU SANT JORDI

VENDA D´ENTRADES PER TELÈFON: 
TICKETMASTER 902.15.00.25 

L´artista torna a l´actualitat discogràfica amb Hasta que se apague el sol que presentarà a Barcelona el dissabte, 18 de febrer al Palau Sant Jordi, en un concert estel·lar que també promet recuperar alguns dels clàssics més memorables que han donat forma al seu inqüestionable llegat artístic.

Hi ha cançons que ens van assegurar serien inoblidables, i ja les hem oblidat. Hi ha discos que es van considerar al sortir perennes obres d´art, i estan ja en botigues de saldo. Hi ha artistes que ens van dir serien eterns i els hem perdut fa anys. I també hi ha artistes, cançons i discos que any a any, concert a concert, àlbum a àlbum, no només es mantenen sinó que engrandeixen la seva figura. I a aquesta categoria, que només aconsegueixen els més grans, pertany Isabel Pantoja i cadascun dels seus més de trenta discos i a les gairebé quatre-centes cançons que ha gravat al llarg de la seva dilatada i fecunda carrera musical.

Isabel Pantoja és una de les figures més importants que ha donat la cançó a Espanya. Tant si parlem de cobla, el gènere que va conrear en els seus primers anys, i que fins a l´actualitat segueix conreant, com en la balada que va aconseguir exportar a tot el món i els ritmes llatins que la van acompanyar en les seves últimes gravacions. Més important que les fredes xifres de vendes, gires, espectacles, condecoracions, premis o números un en tot el món. Més enllà dels seus concerts que han seguit milions de persones al llarg de la seva carrera. Més enllà de la seva extraordinària popularitat -és una de les persones més conegudes del nostre país- està la seva qualitat i la seva calidesa humana.

I ara, torna ... El títol del seu nou disc sembla premonitori: Hasta que se apague el sol. És un àlbum gravat de la mà, i amb totes les cançons, de Juan Gabriel. Són dotze temes de l´autor mexicà que Isabel canta per primera vegada, amb aquesta habilitat especial, aquesta afinitat espiritual que tenien tots dos perquè sembli que en elles s´explica tot sobre ells, que són personals i intransferibles, però que alhora parlen d´emocions i situacions universals d´aquestes que ens concerneixen a tots.